Valencia Gastronómica
Per l’horta, tocant migdia,
plens de infantil alegria,
dijosos y satisfets,
tornaven a la alquería
dos pobres fematerets.
L’un y l’altre, al escoltar
les dotse, que en so de queixa
els cridaven à la llar.
tingueren una mateixa
idea: la del dinar.
Lo més menut, que li guanya
al altre que l’acompanya
en vivor, li digué així
«Si fores lo rey d’Espanya,
¿qué dinaries tu huí?
Alsant lo front ple de arraps.
y soltant la llengua pronta,
li contesta: «¿Pues no hu saps?
¡quina pregunta més tonta…
arrós en fesols y naps..
Y tú?»-afegi lo major.
lo menut llansă un suspir,
y torcantse la suhor,
li replica: Qué he de dir,
si tu has dit ya lo millor?
